6 meses… un año, balance abierto

Bref. (como dicen por aquí).

Hace unos 6 meses, día arriba día abajo, que terminé este viaje en bici alrededor de España, para conocer, como ya he dicho muchas veces sus gentes, sus paisajes y sus vinos. Y de paso, ya que estaba, ordenar cosas propias. Lo terminé el 17 de agosto de 2013 donde empecé, cerrando el círculo, en el barrio del Putxet, de Barcelona. Y el 20 de agosto ya estaba en el Roussillon, en Latour de France (no es Roussillon, pero todo se explicará, en los próximos días), donde ahora vivo y trabajo.

Un año después de haber empezado el viaje, aquí estoy. No tengo sensación de ruptura, de “nueva etapa”. El viaje terminó pero la continuación, por otros medios, fue tan natural, sin traumas, aunque también sin balances pausados, sólo poniéndome a trabajar a fondo en la vendimia y en lo que ha seguido después, un tourbillón de novedades y sensaciones, que hasta hace muy pocos días no pude empezar a plantearme hacer balance, por escrito, de todo lo visto y hecho. Todo lo que significó. Y significa. Los tentáculos son largos…

Vendimia Montner Esta es la razón de la reapertura del blog. No será por mucho tiempo, creo. Prefiero decirlo de entrada. Mi idea es contar lo que durante el viaje no pude contar por razones “logísticas”. No será sistemático, no saldrá ningún libro de todo esto, como mucho una lista de direcciones de todo tipo y quizás algún anecdotario. Esto se irá intercalando, simulando un formato de diario. Bastante lío he tenido en recuperar y ordenar fotos, notas, papeles, tarjetas, apuntes… Me impongo este testimonio, coincidiendo con el aniversario de la partida, como una forma de reconciliarme con mi memoria, que si quiere puede ser muy aguda, pero seguro pierde detalles. Ya los ha perdido y de forma notoria. Basta de excusas. Es una forma de aprovechar la coincidencia del calendario para poner en papel (o en wordpress) algunas de las cosas que fueron pasando. Algunas. Una especie de balance, al fín y al cabo.

Será en castellano. ¿Porqué? Porque si. De la misma forma que no consideré justificarme por un viaje narrado y contado (mayormente vía imágenes aunque casi siempre) en catalán, aún incluso con puntillitas de amigos, no lo pienso justificar ahora.

Salud y bienvenidos de nuevo a lavialiquida (reloaded, o algo así)…

Pigeage

Anuncios
Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Fins ara!

Fins ara! by Marc Lecha
Fins ara!, a photo by Marc Lecha on Flickr.

A punt per la verema! Fins ara!

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Dades i curiositats numèriques

Del 7 de març al 17 d’agost, 163 dies (dels quals 89 pedalejant)

Quilòmetres: 6.333,12. És la distància entre Barcelona i Qatar, Khartum o Yaoundé. També valdria o anar i tornar a Helsinki o Istambul (i encara ens en sobren uns quants).

-Un total cronometrat de 334h 27m 40s damunt la bicicleta, amb uns promitjos de: 71,16 qm/dia i un ritme de 18,9qm/h.

-La màxima altitud assolida: 2.115mts, port del Tourmalet. Fora dels Pirineus, els 1.860mts de Navacerrada.

Cadiz

-He trepitjat 14 Comunitats Autònomes, totes menys les ínsules i (declaració de principis?) La Rioja.

-Amb aquest, són 505 posts (el 99% fotogràfics) amb unes 16.500 visites.

-He visitat un total de 58 cellers (petits, mitjans i grans). En un principi i durant bona part del viatge, augmentar aquesta xifra m’importava i força. A partir d’un moment determinat, va deixar de tenir valor per guanyar-lo el punt següent:

-Perdo el compte al passar d’uns quants centenars els encontres i les converses de tota mena.

Ruben

-La jornada més llarga va ser el 9 de juny: 134,05km. 6h29m03s. 20,6km/h. Ribadavia-Baiona. No s’acabava mai…La jornada més ràpida va ser el 26 d’abril: 61,18km. 2h21m58s. 25,8km/h. Trebujena-Utrera. Va ser un vist i no vist.La jornada més lenta va ser el 9 d’abril: 68,47km. 5h14m29s. 13,0km/h. El Ejido-Barranco Oscuro. Un dia que recordo en que no parava de pujar i pujar i pujar…

-Incidències mecàniques: 7 punxades, 2 trencaments de radis i un canvi de cargol.

-La despesa real ha superat en un 6,4% el pressupost inicial, la qual cosa és, estrictament des del punt de vista econòmic, força raonable. Si hi afegim tot allò que no es pot quantificar numèricament, i ha suposat aquest viatge, és una xifra ridícula.

Perezbarquero2

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

163 dies

Esta galería contiene 2 fotos

Galería | Deja un comentario

Barcelona!

Barcelona! by Marc Lecha
Barcelona!, a photo by Marc Lecha on Flickr.

AQUESTA SI és l’entrada que volia!

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Canvi de direcció

Canvi de direcció by Marc Lecha
Canvi de direcció, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Per una vegada que ‘entrem’ a Barcelona, potser valdria la pena fer-ho per un lloc que valgui la pena… Canvi de direcció buscant quelcom més especial…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Una mica de pluja

Una mica de pluja by Marc Lecha
Una mica de pluja, a photo by Marc Lecha on Flickr.

El Montseny em despedeix tapadot i amb una mica de pluja. Gotes grosses que poc refresquen. Avanço cap a Sant Celoni, Cardedeu, La Roca, Montornès…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Davant l’última etapa

Davant l'última etapa by Marc Lecha
Davant l’última etapa, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Ara si, la darrera etapa, definitivament. Etapa pensada i repensada, des d’abans de començar el viatge. Com serà? Estic una mica nerviós, i alegre i trist, es barregen moltes coses… va, comencem. A pels últims 80km.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Perquè fem vi?

Perquè fem vi? by Marc Lecha
Perquè fem vi?, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Una ràpida escapada per temes familiars al Somontano dóna temps per acostar-se a un parell de megabodegues de la zona, gegantines, sobredimensionades, milions de litres i ampolles que mai es van arribar a vendre perquè potser no hi ha una definició de territori clara i concisa. El resultat és prou clar: l’Espanya que ha petat amb la especulació del totxo no és gaire diferent d’aquella que ha petat per l’especulació del camp i el vi. Aquí les bodegues en venda abunden. Si fer vi té algun sentit, segur que no és aquest…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

99% completat

99%A manca de la darrera etapa…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Simple

Simple by Marc Lecha
Simple, a photo by Marc Lecha on Flickr.

La Specialized Tricross amb la que he fet la Via és un troç de bici, no hi ha dubte. Però avuí, per anar a rodar una estona, he necessitat tornar a la simplicitat de la vella Orbea. Línies clares i senzilles, ni falta ni sobra res. M’encanta sentir aquesta puresa.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Victimes d’una fideuà

Victimes d'una fideuà by Marc Lecha
Victimes d’una fideuà, a photo by Marc Lecha on Flickr.

I el seu aperitiu… i postres…i…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Chercher le pain

Chercher le pain by Marc Lecha
Chercher le pain, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Per recuperar les cames, baixadeta a Hostalric, al millor forn de la zona, a buscar el pa. I una coca estupenda. Hem suat!

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Agraïments…

Aquest és el post més important de tots i, de fet, no necessita cap foto que el complementi.

Recalco el que cal recalcar: a l’Ibra i a la mare. I sobretot al Sergi (els que estan més lluny a vegades són els que estan més aprop) i com no a la Bàrbara i l’Ignasi. Cap dels 5 teniu preu, ni us canviaria per res ni ningú.

I també agraïments molt especials a:

Mururoa boys, amics i amigues de moltes bandes (ja sabeu qui sou), Joan, Isabelle, Christophe, Manel, Magí, Romà, Mercè, Oriol, Sophie, Axel, Anna, Fredi, Josep, Joan, Marc, Cristian, Toni, Ricard, Patri, Pep, Sara, René, Marco, Gino, Josep, Mari Carme, Manolo, Laura, Paquita, Belén, Betlem, Rafa, Jose, Olga, John, Juan, Jose, Amaia, Pablo, Pablo, Miquel, Pilar, Jose, gent dels Alforins, Miguel, Mari Carme, Yolanda, Nerea (i família i amics), Miguel, Manolo, Rosa, Lorenzo, Luisa, Marina, Alejandra, Jesús, Esther, Miguel, Adela, Juan i senyora, Peter, Bibi, Federico, Raquel i familia, Fernando, Paco, Juan Manuel, Sabrina, Pepe, José, Lola, Manolo, Armando, gent de Trebujena, Isa (i Beni i familia i amics), Julián, Vargas, Filo i Juan, Chiqui i Jesús, Ana i familia, senyor de Gredos que s’assembla a l’exministre Juan Manuel Eguiagaray, Fern, Dani, Pablo, Miguel, Álvar, Curro, Atocha, Javier (i familia), Manolo, Miguel, Alfredo, Maite, Rubén, Alejandra, Bea, Félix, Carlos, Ana, María, Mati i Valentín, Charlotte, Mateo, Patxi i Sara, Zev i Albertina, Víctor, José Luis, Miro, Alfonso, Sebio, Bernardo, Herminia, Manuel, Marina, Antonio, Matías, Lucas, Laura, Dominique, Stef, Tensi, Gilberto, Toia, Juan, Rafa, Samuel, Pedro, Ismael, Xurxo (i familia i amics), Eulogio i Rebeca, Suso, Esther, Chema, Jorge i tota la familia, José Maria, Antonio, Sergio, Rodri, Miguel, Francisco (i familia), Eduard, Juan, David, Luis, Fernando, Marina, Mar, Rubén, Nacho, José Luis, Marcos, Ricardo, Alberto i amics, Fran, Emma, Álvaro, Anna, Rita, Atocha i Javier de nou, i tots els amics, Maria, Raúl, Lara, Álex, Ángela, Txetxu, Lorena, Manolo de nou, Dani també de nou, Marc i familia, Cristina, noi de l’alberg de Sante Marie de Campan, Anna, familia Galceran al complet, especialment Marga, Amadeu, Guillem, Octavis, Núria… Cyril, Gianlucca, Elisabetta, Xavier, Valérie, Ivo i familia, Sofia, Daniel, Laura, Vincent…

… i tantes desenes de persones anònimes que m’han ajudat durant el camí, una paraula amble, una indicació, un gest…

Estan tots els que són, però pot ser que entre notes i memòria no li faci justícia a algú. Que em sàpiga perdonar el descuit…

Falta una etapa (17 d’agost fins Barcelona), per tancar el cercle, però és pura formalitat. LA vía líquida segueix. Gràcies a tothom. Una forta abraçada. Seguim. Marc.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Montseny

Montseny by Marc Lecha
Montseny, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Darreres pedalades. Emoció i alegria. Ja només queda una etapa, pura formalitat per tancar el cercle, ja que és ara quan arribo a casa.
Permeteu-me que apagui la càmera…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Camps del gironès

Camps del gironès by Marc Lecha
Camps del gironès, a photo by Marc Lecha on Flickr.

A mida que avanço, creuant el gironès, els camps esgrogueïts em recorden el que ja sé: que sóc a casa

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

El sorolls del bosc mediterrani

Una pausa dalt d’una pujada, una mica d’ombra, un camí que s’endinsa dins el bosc, els sorolls del bosc mediterrani a l’estiu, que conformen un no silenci intens. Cigarres, vent, branques en tensió i mil sorolls indestriables.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Embocant la Badia de Roses

Embocant la Badia de Roses by Marc Lecha
Embocant la Badia de Roses, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Pedalejant com si fos el darrer dia. Cap a casa. Gairebé ho és!

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Nits de Cadaqués

Nits de Cadaqués by Marc Lecha
Nits de Cadaqués, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Un troç de Mero, de més de 2kg, amb entrants i algun postre, magníficament acompanyat per un fantàstic Nova Domus 2001 (Alto Adige), un rodó Sardonia 2007 (Ribera del Duero) i un Champagne F.Boulard, les Mugiers que es manté allà dalt com un dels petits molt grans. A Es Balconet amb un bon amic i d’altres de nous!

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

A ca’l Pirata

A ca'l Pirata by Marc Lecha
A ca’l Pirata, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Cadaqués. 9/8/2013

Publicado en La via líquida | 1 Comentario

Extrem est

Extrem est by Marc Lecha
Extrem est, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Cabo de Gata, Càdis, A Guarda, Higuer, Cadaqués. Els 5 extrems de la Península, del meu viatge. Amb Cadaqués, ja només queda acabar. I disfrutar-ho molt!

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

El Port de la Selva

El Port de la Selva by Marc Lecha
El Port de la Selva, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Important per mi. Avançant cap a Cadaqués. Segueix la Tramuntana, però ara empeny.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

El sentit de tot plegat…

El sentit de tot plegat... by Marc Lecha
El sentit de tot plegat…, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Em resulta agressiva i absurda la bogeria col.lectiva al Pertús i La Jonquera. Gent pertot comprant objectes que no necessiten pel fet de ser més econòmics que en altres llocs. Disposats a sacrificar hores de temps (el més valuós) en cues, caravanes, mals humors, disputes… malgastant les vacances en un forat com aquest. Potser és que no conceben altres opcions, potser no hi ha més. El tràfic infernal em satura. Necessito fugir d’aquí. Menys mal que és baixada i ràpid ja sóc Jonquera avall. Em sento brut. L’entorn m’ha embrutat. No sé quin sentit té tot plegat…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

La muntanya més alta del món

Darrers cops de pedal per l’altre costat de la frontera, per la plana del Rosselló i sota la protecció del Canigó.
Muntanya màgica i simbòlica com poques, sostre del món conegut durant l’Edat Mitjana.
Bufa forta tramuntana, a estones m’empeny, a estones em frena.
Volia entrar a l’Empordà per Portbou però la carretera i el dia em porten cap el Pertús. Amb un cert temor. El tràfic mai agrada al ciclista solitari.
Em protegeix el Canigó…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Mon Roussillon

Mon Roussillon by Marc Lecha
Mon Roussillon, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Així sona un troç de Roussillon…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario