Barcelona!

Barcelona! by Marc Lecha
Barcelona!, a photo by Marc Lecha on Flickr.

AQUESTA SI és l’entrada que volia!

Anuncios
Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Canvi de direcció

Canvi de direcció by Marc Lecha
Canvi de direcció, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Per una vegada que ‘entrem’ a Barcelona, potser valdria la pena fer-ho per un lloc que valgui la pena… Canvi de direcció buscant quelcom més especial…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Una mica de pluja

Una mica de pluja by Marc Lecha
Una mica de pluja, a photo by Marc Lecha on Flickr.

El Montseny em despedeix tapadot i amb una mica de pluja. Gotes grosses que poc refresquen. Avanço cap a Sant Celoni, Cardedeu, La Roca, Montornès…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Davant l’última etapa

Davant l'última etapa by Marc Lecha
Davant l’última etapa, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Ara si, la darrera etapa, definitivament. Etapa pensada i repensada, des d’abans de començar el viatge. Com serà? Estic una mica nerviós, i alegre i trist, es barregen moltes coses… va, comencem. A pels últims 80km.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Perquè fem vi?

Perquè fem vi? by Marc Lecha
Perquè fem vi?, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Una ràpida escapada per temes familiars al Somontano dóna temps per acostar-se a un parell de megabodegues de la zona, gegantines, sobredimensionades, milions de litres i ampolles que mai es van arribar a vendre perquè potser no hi ha una definició de territori clara i concisa. El resultat és prou clar: l’Espanya que ha petat amb la especulació del totxo no és gaire diferent d’aquella que ha petat per l’especulació del camp i el vi. Aquí les bodegues en venda abunden. Si fer vi té algun sentit, segur que no és aquest…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

99% completat

99%A manca de la darrera etapa…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Simple

Simple by Marc Lecha
Simple, a photo by Marc Lecha on Flickr.

La Specialized Tricross amb la que he fet la Via és un troç de bici, no hi ha dubte. Però avuí, per anar a rodar una estona, he necessitat tornar a la simplicitat de la vella Orbea. Línies clares i senzilles, ni falta ni sobra res. M’encanta sentir aquesta puresa.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Victimes d’una fideuà

Victimes d'una fideuà by Marc Lecha
Victimes d’una fideuà, a photo by Marc Lecha on Flickr.

I el seu aperitiu… i postres…i…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Chercher le pain

Chercher le pain by Marc Lecha
Chercher le pain, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Per recuperar les cames, baixadeta a Hostalric, al millor forn de la zona, a buscar el pa. I una coca estupenda. Hem suat!

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Agraïments…

Aquest és el post més important de tots i, de fet, no necessita cap foto que el complementi.

Recalco el que cal recalcar: a l’Ibra i a la mare. I sobretot al Sergi (els que estan més lluny a vegades són els que estan més aprop) i com no a la Bàrbara i l’Ignasi. Cap dels 5 teniu preu, ni us canviaria per res ni ningú.

I també agraïments molt especials a:

Mururoa boys, amics i amigues de moltes bandes (ja sabeu qui sou), Joan, Isabelle, Christophe, Manel, Magí, Romà, Mercè, Oriol, Sophie, Axel, Anna, Fredi, Josep, Joan, Marc, Cristian, Toni, Ricard, Patri, Pep, Sara, René, Marco, Gino, Josep, Mari Carme, Manolo, Laura, Paquita, Belén, Betlem, Rafa, Jose, Olga, John, Juan, Jose, Amaia, Pablo, Pablo, Miquel, Pilar, Jose, gent dels Alforins, Miguel, Mari Carme, Yolanda, Nerea (i família i amics), Miguel, Manolo, Rosa, Lorenzo, Luisa, Marina, Alejandra, Jesús, Esther, Miguel, Adela, Juan i senyora, Peter, Bibi, Federico, Raquel i familia, Fernando, Paco, Juan Manuel, Sabrina, Pepe, José, Lola, Manolo, Armando, gent de Trebujena, Isa (i Beni i familia i amics), Julián, Vargas, Filo i Juan, Chiqui i Jesús, Ana i familia, senyor de Gredos que s’assembla a l’exministre Juan Manuel Eguiagaray, Fern, Dani, Pablo, Miguel, Álvar, Curro, Atocha, Javier (i familia), Manolo, Miguel, Alfredo, Maite, Rubén, Alejandra, Bea, Félix, Carlos, Ana, María, Mati i Valentín, Charlotte, Mateo, Patxi i Sara, Zev i Albertina, Víctor, José Luis, Miro, Alfonso, Sebio, Bernardo, Herminia, Manuel, Marina, Antonio, Matías, Lucas, Laura, Dominique, Stef, Tensi, Gilberto, Toia, Juan, Rafa, Samuel, Pedro, Ismael, Xurxo (i familia i amics), Eulogio i Rebeca, Suso, Esther, Chema, Jorge i tota la familia, José Maria, Antonio, Sergio, Rodri, Miguel, Francisco (i familia), Eduard, Juan, David, Luis, Fernando, Marina, Mar, Rubén, Nacho, José Luis, Marcos, Ricardo, Alberto i amics, Fran, Emma, Álvaro, Anna, Rita, Atocha i Javier de nou, i tots els amics, Maria, Raúl, Lara, Álex, Ángela, Txetxu, Lorena, Manolo de nou, Dani també de nou, Marc i familia, Cristina, noi de l’alberg de Sante Marie de Campan, Anna, familia Galceran al complet, especialment Marga, Amadeu, Guillem, Octavis, Núria… Cyril, Gianlucca, Elisabetta, Xavier, Valérie, Ivo i familia, Sofia, Daniel, Laura, Vincent…

… i tantes desenes de persones anònimes que m’han ajudat durant el camí, una paraula amble, una indicació, un gest…

Estan tots els que són, però pot ser que entre notes i memòria no li faci justícia a algú. Que em sàpiga perdonar el descuit…

Falta una etapa (17 d’agost fins Barcelona), per tancar el cercle, però és pura formalitat. LA vía líquida segueix. Gràcies a tothom. Una forta abraçada. Seguim. Marc.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Montseny

Montseny by Marc Lecha
Montseny, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Darreres pedalades. Emoció i alegria. Ja només queda una etapa, pura formalitat per tancar el cercle, ja que és ara quan arribo a casa.
Permeteu-me que apagui la càmera…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Camps del gironès

Camps del gironès by Marc Lecha
Camps del gironès, a photo by Marc Lecha on Flickr.

A mida que avanço, creuant el gironès, els camps esgrogueïts em recorden el que ja sé: que sóc a casa

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

El sorolls del bosc mediterrani

Una pausa dalt d’una pujada, una mica d’ombra, un camí que s’endinsa dins el bosc, els sorolls del bosc mediterrani a l’estiu, que conformen un no silenci intens. Cigarres, vent, branques en tensió i mil sorolls indestriables.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Embocant la Badia de Roses

Embocant la Badia de Roses by Marc Lecha
Embocant la Badia de Roses, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Pedalejant com si fos el darrer dia. Cap a casa. Gairebé ho és!

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Nits de Cadaqués

Nits de Cadaqués by Marc Lecha
Nits de Cadaqués, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Un troç de Mero, de més de 2kg, amb entrants i algun postre, magníficament acompanyat per un fantàstic Nova Domus 2001 (Alto Adige), un rodó Sardonia 2007 (Ribera del Duero) i un Champagne F.Boulard, les Mugiers que es manté allà dalt com un dels petits molt grans. A Es Balconet amb un bon amic i d’altres de nous!

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

A ca’l Pirata

A ca'l Pirata by Marc Lecha
A ca’l Pirata, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Cadaqués. 9/8/2013

Publicado en La via líquida | 1 Comentario

Extrem est

Extrem est by Marc Lecha
Extrem est, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Cabo de Gata, Càdis, A Guarda, Higuer, Cadaqués. Els 5 extrems de la Península, del meu viatge. Amb Cadaqués, ja només queda acabar. I disfrutar-ho molt!

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

El Port de la Selva

El Port de la Selva by Marc Lecha
El Port de la Selva, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Important per mi. Avançant cap a Cadaqués. Segueix la Tramuntana, però ara empeny.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

El sentit de tot plegat…

El sentit de tot plegat... by Marc Lecha
El sentit de tot plegat…, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Em resulta agressiva i absurda la bogeria col.lectiva al Pertús i La Jonquera. Gent pertot comprant objectes que no necessiten pel fet de ser més econòmics que en altres llocs. Disposats a sacrificar hores de temps (el més valuós) en cues, caravanes, mals humors, disputes… malgastant les vacances en un forat com aquest. Potser és que no conceben altres opcions, potser no hi ha més. El tràfic infernal em satura. Necessito fugir d’aquí. Menys mal que és baixada i ràpid ja sóc Jonquera avall. Em sento brut. L’entorn m’ha embrutat. No sé quin sentit té tot plegat…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

La muntanya més alta del món

Darrers cops de pedal per l’altre costat de la frontera, per la plana del Rosselló i sota la protecció del Canigó.
Muntanya màgica i simbòlica com poques, sostre del món conegut durant l’Edat Mitjana.
Bufa forta tramuntana, a estones m’empeny, a estones em frena.
Volia entrar a l’Empordà per Portbou però la carretera i el dia em porten cap el Pertús. Amb un cert temor. El tràfic mai agrada al ciclista solitari.
Em protegeix el Canigó…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Mon Roussillon

Mon Roussillon by Marc Lecha
Mon Roussillon, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Així sona un troç de Roussillon…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

A l’Ubac

A l'Ubac by Marc Lecha
A l’Ubac, a photo by Marc Lecha on Flickr.

La parcel.la més extraordinària d’un vigneron extraordinari. Un amic.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Més ràpid que el tren!

Més ràpid que el tren! by Marc Lecha
Més ràpid que el tren!, a photo by Marc Lecha on Flickr.

A tota pastilla! Durant 8km, de Sant Pau de Fenollet a Maury, he jugat amb el tren, l’he avançat al pla, m’ha passat a la pujada… malgrat els ja 100kmr a les cames, els pocs passatgers saludaven i m’esperonaven! Ha estat divertit fins que unes obres han tallat el meu ritme. I les cames, tot sigui dit, ho han agraït!

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

Per les gorjes

Per les gorjes by Marc Lecha
Per les gorjes, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Aude. Prop d’Axat.

Publicado en La via líquida | Deja un comentario

El Capcir i el Madres

El Capcir i el Madres by Marc Lecha
El Capcir i el Madres, a photo by Marc Lecha on Flickr.

Entre el Capcir i el Conflent, els dos impressionants, em quedo de llarg amb el Capcir. I sobre el Madrès, què puc afegir? La muntanya més enigmàtica i solitària del Pirineu Oriental? Me la quedo…

Publicado en La via líquida | Deja un comentario