Comiat de Mallorca

En Palma de Mallorca hay un pequeño café situado en la plaza de Cort, que es una plaza auténtica con un edificio importante, el palacio municipal de la ciudad, al cual acudo siempre que dispongo de un rato de ocio en las horas matinales y al declinar de la tarde. Se puede ocupar un lugar en la minúscula terraza del establecimiento, desde el cual se ve el palacio a escuadra, una vista agradable. He tomado allí montones de buenas ensaimadas con una taza de café y un vaso de agua helada. Y siempre me ocurre lo mismo: el vaso de agua me crea la ilusión de estar en Grecia; el café me incita a pensar en Italia; la ensaimada es estrictamente local, mallorquina, sin raíz parecida en ningún otro lugar. ¿Se puede pedir más? ¿Puede suscitarse una sugestión de tanta fuerza imaginativa? ¡Y las muchachas que van y vienen, esas al·lotes mallorquinas! Y total, de Barcelona a este café de la plaza de Cort hay tres cuartos de hora de vuelo, más o menos. Bien mirado, vuelos más idiotas se pueden hacer por los aires de este mundo…
Josep Pla

En primer lloc, i sobretot, a en Biel Huguet per haver-me convençut i convidat a participar en aquesta aventura, amb data de caducitat prefixada, però intensa i polièdrica com poques en la cotidianeitat. I a la Laia, és clar, enredaire en el pensament i la proposició. A la Mariona: sense la seva amistat diària aquest any i mig hauria estat completament diferent. Com trobaré molt a faltar els nostres sopars habituals! I també families properes i amics comuns. I la Carmenza!

Als qui fan feina a Huguet Rajoles Hidràuliques actualment, i també als qui l’han feta en algun moment durant aquests mesos tan vigorosos. Tota llista és injusta perquè queda algú oblidat o arraconat, espero que em sàpiga disculpar, però segur que hi són els dos Tonis: en Toni petit, que és un valent, i en Toni gran que és bona gent, la Marga, és clar, Andrea, Xisca, Laura, Manena i Pau… i tota la bona gent de fàbrica: Guillem, Bachir, Said, Ali, Miloud, Mustaphà, Rachid… tots. A proveidors i clients, alguns amb més fortuna que d’altres en el tracte o en la periodicitat, a tots, amb record especial per els més habituals: David, Andreu, Toni, Joan, Cati, Xisco, Tòfol i Tomeu… la llista és inacabable.

A la gent de Campos, alguns familia, altres en el dia a dia, com la gent dels Tres Molins, Magdalena i Miquel, que em van adoptar en el peregrinatge del dinar diari des que en Toni m’ho feu descobrir, o les noies del pàdel i en Jaumet. També me’n recordaré i molt de la gent d’Amadip-Esment, primer punt d’aturada en el cafè matinal. En fí dels molts amics que queden a l’illa, alguns que ja he anomenat i altres que he volgut deixar pel final, com en Pere (què faríem sense ell?) o en Joan i na Quica, a qui he vist menys del que hauria. I last but not least, a la Maggie i sobretot al gran Eloi, a qui trobaré a faltar però també segur seguirem veient-nos de tant en tant (entrena cabró, que hem de pujar a Sant Salvador en bici!)

En Xesc Grimalt, un dia que ens vam creuar a la Vila, em digué “Diuen que qui ve a Mallorca no marxa mai”. I és bén bé que costa, que costa molt fer-ho. Però és que potser, al capdavall, ja no marxaré mai d’aquesta illa.

Palma, 22/XII/15

Anuncios
Esta entrada fue publicada en La via líquida. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s