10 vins (2): Fhal

Gairebé la darrera ampolla...

Gairebé la darrera ampolla…

Amb l’Ubac 2005 s’esgoten els adjectius. Tot hi és. Diuen que abans de morir la vida et passa pel davant com una pel·lícula, tota en un instant. Poden passar tantes coses davant d’un quan un vi s’escola boca endins?

El mateix Cyril gairebé no sap com va fer un vi així. El gran i generós Gérard, bon amic i orgullós rossellonenc, veí de Calce, li va dir al tastar aquesta cinsault: “És La Tache del Rosselló”. No ho sé, no he tastat mai La Tache i no sé si mai l’arribaré a tastar. Diuen que la cinsault és esplendorosa només un any per dècada. 2005 va ser absolutament indescriptible. I si ho és el 2015? Jo vaig trepitjar la 2013, me’n vaig xopar els peus i les cames. De la seva escalfor en maceració, del seu xupxup. El 2013 es mesclarà amb la carinyena vella i la garnatxa, com ha estat des de 2007.

Però 2005 no es va mesclar. Es va embotellar la carinyena per una banda i el cinsault per una altra. I el que va passar va ser extraordinari.

L’Ubac és una parcel·la (un lieu-dit) de poc més d’una hectàrea, un coster molt i molt costerut que ja no és rossellonenc: pertany al terme municipal de Planèzes, a la Fenolleda, i això vol dir Llenguadoc. Per 3 kms sortim del Rosselló. Per arribar a l’Ubac hem d’anar de Latour de France reumuntant la vall de l’Agly, en direcció a Rasiguères. Creuem el petit poble de Planèzes, on no hi ha res tret de la Cave Coop (La Coperativa), dues Gîtes Rurals i en Jean-Marc, un mecànic de motos que té el seu taller entaforat sota el campanar de l’església. També es dedica al tràfic de verdures de l’hort, quan en té.

Cinsault. L'Ubac

Cinsault. L’Ubac

Passant Planèzes hi ha un petit trencall a l’esquerra, cap al sud, en direcció al riu, i just davant se’ns il·lumina més que apareix l’Ubac. No cal tenir ulls experts en això del vi per comprendre de seguida, instintivament, que es tracta d’un lloc especial. Els teus ulls es topen amb un coster franc, cara nord, conformant un triangle gairebé perfecte, amb un mur de pedra seca que el travessa de punta a punta per la meitat. La part de dalt és una garnatxa gris de més de seixanta anys que, a partir de 2014, donarà un Ubac blanc. Una incògnita, però el terroir hi és. Del mur de pedra en avall, la parcel·la es divideix clarament en tres parts. En dos meitats tallades per l’eix vertical i un triangle a la part inferior dreta. L’Ubac fa una una lleugera panxa. De l’eix a l’esquerra, vist des de Planèzes, la carinyena vella, plantada el 1905, entortolligada i resistent, generosa al centre i escassíssima fins a extingir-se a mida que arribem als extrems, a tocar de les alzines i els cirerers i la matassa que envolta tota la finca. En aquesta banda no hi ha murs i la mica és vermellosa. Just a l’eix de la panxa, ja cap a la dreta, comencen els tres murs superiors que arriben fins el bosc i escalen en terrasses la cinsault de setanta o vuitanta anys, qui sap. La mica és negra i els senglars saben, com els vells sabien, que aquest matís fa que el sòl esdevingui diferent i la varietat adequada sigui una altra. La carinyena a l’esquerra, la cinsault a la dreta. Just on el llaurat dels senglars, que remouen el terra però respecten la planta, s’atura, és just on la planta canvia. Saviesa ancestral que esdevé saviesa instintiva. Abaix, en un triangle dins el triangle, trobem una petita subparcel·la de garnatxa, “la jove”, només de seixanta anys. Cal treballar amb mimo aquesta garnatxa, envoltada de massa boscosa com es troba. No hem de deixar que li prenguin la energia.

Peus d'Ubac

Peus d’Ubac

I això és l’Ubac. Us asseguro que veremar allí és una meravella. Són les set i quart i t’oblides que has matinat. Cada cep és preciós en el seu fruit, aixeques el cap i veus com el sol comença el dia il·luminant Planèzes i l’extrem oest de la Tourèze, el primer contrafort calcari de les Corbières, que just comencen passat l’Agly, uns pocs centenars de metres davant. No us avorriré amb detalls de viticultura hivernals. Es llaura amb motocultor petit, a força de braços, l’animal no és tradicional d’aquesta zona pobre. Molta aixada, repàs peu per peu. Una, dues vegades, planta per planta, gota a gota de suor. La poda és curosa, poda curta i tardana, quan la sàvia ja ha baixat i les calors comencen a apuntar. Es netegen els marges quan es pot, per evitar que el bosc acabi prenent l’energia a unes vinyes molt velles que necessiten ser mimades. Es composta la terra en la justa mesura. El vent fa la resta: ni malures ni fongs, és una zona airejada per la tramuntana. Si a l’hivern gires el teu cap vers l’oest, veus el Madrès, omnipresent, enviant un vent constant i fred que la planta resguarda i a l’home fatiga.

D’aquí en surt un vi de parcel·la que, des del 2007, ajunta les tres varietats en la proporció que la natura decideix. Cada any diferent, cada any constant. La vinya vella no amaga. Mil i pocs litres. Trobareu Ubacs a partir del 2007 on hi ha les tres varietats, carinyena, cinsault i garnatxa. Cinsault i garnatxa es veremen una mica abans que la tardana carinyena, i per tant també es vinifiquen apart. Després, s’ajunten amb harmonia. El 2006 no es va fer aquest vi. I el 2005 va ser la primera anyada. Anyada en que s’embotellà carinyena per un costat i cinsault per l’altre. Per què? Perquè no es tenia experiència i es va fer el que la natura digué. I és aquesta cinsault, del qual el productor ja només en té 2 ampolles, una màgnum, que jo sàpiga (la resta, unes 500, s’han mal o bén begut) que a mi em va fer callar. Un vi tan fràgil i tan profund que semblava impossible poder provar mai més quelcom de tan inestablement perfecte. Agraeixo haver tingut el privilegi de tastar-ne dues o tres copes. Jo ja hi era quan el vaig tastar. Però crec que d’alguna manera, aquell vi, aquella ampolla, va restar guardada perquè la tastés i em canviés la vida. Si mai arribéssiu a trobar alguna ampolla, siusplau agafeu-la i aviseu-me, que vull tornar a ser feliç.

Des de l'Ubac: L'Agly, Planèzes, la tourèze i les Corbières apuntant al fons.

Des de l’Ubac: L’Agly, Planèzes, la tourèze i les Corbières apuntant al fons.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en La via líquida. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s