10 vins (1): Gangloff

Ha estat l’Albert Martínez López-Amor el promotor intel·lectual d’aquesta idea, ja que no tenia com a objectiu publicar aquest llistat. Breu: aquest matí estava acabant de buscar una certa inspiració per l’etiqueta d’un vi (un petit divertimento) que he fet amb un amic a Galicia. Bé, ell l’ha fet. Jo només he escollit la mescla de dipòsits i… ja en parlarem quan toqui d’això. El tema és que l’etiqueta, en el seu corpus principal, ja està clara. Però quedava un toc, de fet no sé encara quin. I aquest matí, pensant-hi, se m’ha ocorregut llistar els vins (sis, deu..) que realment m’han marcat profundament en la meva trajectòria personal en això del vi. I, un cop trobats, mirant enrera, la idea era cercar les etiquetes a veure si trobava aquest “quelcom” que em faltava. I en això que els he llistat en una nota a l’ordinador, i mirant-los he vist que gairebé tots eren monovarietals. Curiós, o interessant, perquè no hi havia pensat mai. Penjant aquesta reflexió al facebook, l’Albert ha comentat que els podria publicar. I, ja dic que no hi pensava, però després mentre feia bici (és un mitjà de transport ideal per reflexionar) hi he anat donant voltes i he conclòs que si, que valia la pena publicar-los. I aquí estem.

D’entrada dir que tota llista és injusta, per excloent. Però, confessem-ho: a mi m’agraden les llistes. Que si els 212 pics de més de 3.000 metres dels Pirineus, que si els 60 ports mítics ciclistes que vull pujar, la llista de material per la motxilla o les alforges, que si les compres a l’Ikea per l’àtic de Palma… llistes, llistes, llistes. Els vins que he escollit no tenen perquè ser “els millors” que mai he tastat. Alguns si, però altres són vins que m’han provocat, juntament amb un plaer organolèptic i sensorial evident, una reflexió per com estaven fets, pel moment precís en que van ser descoberts o per les qüestions que plantegen a l’aprenent de nosesapmassabénbéquè dins el món del vi. Doncs això. Tots tenen la seva petita història darrera. I és per això que els escric i els explico. Som-hi doncs.

La Chapelle. Hermitage.

La Chapelle. Hermitage.

El primer vi que recordi de forma diàfana com un vi que em va plantar al davant una nova manera d’entendre les coses va ser La Barbarine, crec que de l’anyada 2009 De Gangloff. És una sirà de la Côte Rôtie (l’apellation més septentrional del Roine), ja a tocar de Lió. És gairebé un monovarietal de sirà amb un punt (un 8%, permès a la regió) de viognier. Segur que abans n’hi ha hagut algun més, però el que en el dia d’avuí he pogut remuntar-me, el primer ha estat aquesta fantàstica sirà francesa.

Recordo perfectament aquell primer viatge vinícola a França, a l’hivernal Mercat d’Ampuis (2011, si no em falla la memòria), una de les fires imprescindibles de fer, almenys un cop a la vida, si es vol conèixer el comerç del vi al país veí. La Malena i jo vam ser introduïts i meravellosament guiats per l’amic Fredi. D’aquells viatges que marquen un abans i un després. Un viatge de descobriment, com aquells interrails excitants dels 18 anys, en que senties quant frenètic podia ser descobrir el món. Arribar directes a la Chapelle del turó de l’Hermitage just quan el feble sol de finals de gener es ponia, sentir les explicacions de sòl, del menadre del riu que crea aquest turó tan singular… Recordo descobrir els sopars de viticultors amb trufes negres senceres a la taula i més i més ampolles… també l’activitat frenètica del Marché, on la gent no va a catar sino a comprar (després de tastar, es clar), recordo els escargots à la bourgignone devorats en un racó on el sol semblava voler escalfar una mica… i tastar vins que, de cop i volta, feien ampliar horitzons a allò conegut.

Escargots à la bourgignone. Ampuis

Escargots à la bourgignone. Ampuis

Vam tastar moltes coses, si m’hi esforcés i busqués i fos a Barcelona, encara trobaria alguna nota. Però hi va haver dos vins que recordo especialment d’aquella Fira. Un va ser La Turque de Guigal. Estàvem tastant els vins de Guigal amb algú del celler que coneixia el Fredi. Damunt la taula, els vins de gama habitual. Sabeu la sensació quan un avió accelera per la pista i s’enlaira? Doncs la mateixa: anàvem en acceleració, cada vi era més fi i subtil que l’anterior. I un cop vam acabar, creuament de mirades còmplices i de sota taula surten dues ampolles: La Landonne i La Turque. I llavors vam enlairar. La Landonne era una meravella per un gairebé neòfit com jo: un especiat tan subtil que entrava, voltava per la boca i baixava com dient: “eh, aprèn xaval”. I just després, La Turque va ser el summum, pujar un esglaó encara més amunt, despuntava un delicadíssim perfum d’avellana, dolç. De xocolata amb avellanes. I acariciava la llengua i tota la boca com no havía sentit mai abans. Màgic.

I si, podria haver estat La Turque de Guigal. Però el vi que em va marcar aquell dia i del que vaig fer l’enorme esforç per la meva butxaca de l’època d’adquirir-ne 3 ampolles, que vaig intentar fer durar el màxim de temps possible, va ser La Barbarine de Gangloff. No conec la Mathilde, però veient l’Ives Gangloff de seguida vaig pensar que estava davant l’Iggy Pop del vi francès. Tal qual, com un vell rockstar amb energia per tombar-nos a tots, la mateixa pell tibada, seca, fibrosa, austera gairebé. La imatge viva d’Iggy Pop. Doncs de tot el Marché, el vi que em va captivar més profundament va ser el Gangloff. Un vi com el presonatge: totalment auster, amb un domini de la fusta nova esparverant, amb l’amplitud justa, molt “sirà”, vertaderament profund. Seria la metàfora del que va suposar aquell viatge. Aquell primer viatge a la França del vi i pel vi.

Seria interessant saber com m’entraria aquella Barbarine de Gangloff avuí, tardor de 2014 amb el que un ha anat corrent en això del vi. Seria interessant. Però el que puc dir és que aquell vi, en aquell moment vital i esperiencial concret, va suposar un autèntic punt i apart en el que era la meva curtíssima evolució personal dins el vi. I per això apareix en aquesta llista. El primer.

La Barbarine. Gangloff

La Barbarine. Gangloff

Anuncios
Esta entrada fue publicada en La via líquida. Guarda el enlace permanente.

3 respuestas a 10 vins (1): Gangloff

  1. malena dijo:

    ¿Cuántos vinos hay? Más entre el cielo y los viñedos del mundo de los que una lista pueda despejar… De los buenos, de los que nos gustan, de los que… Lo que hace única a una lista, ni mejor ni peor sino única, tuya en este caso, es la experiencia que la provoca y el factor humano. Me siento importante por haber sido y ser para siempre, tu compañera de aquella aventura, del viaje iniciático, que también fue mío. Con ese sherpa, a veces cruel, con quien supimos sin embargo alimentar el fuego y la amistad en el correr de los años. Todo esto lo sabemos, cuando llega el momento de hacer la lista. Ahí, cierras los ojos y las imágenes acuden. En 5 sentidos. El sonido de las pisadas sobre la nieve, el tacto del frío cortante, los aromas del aire frío pero de los caracoles nadando en una perfecta dosis de mantequilla, las trufas envolviéndonos en una nube gasosa, casi tóxica, recordando machaconas de donde vienen. La tierra, la humedad. La cerveza que alimenta, refrescante, limpiador profundo, reactivador de electrolitos. La confirmación de un mundo que nos gusta así, de gente que va a comprarse cajas de vino, la vivencia en carne y hueso de una manera de vivir la celebración del vino y el encuentro con sus creadores. Gangloff! Asociar de un modo tan directo un nombre con una variedad. Sirah! La excitación infantil de la sorpresa inesperada, las botellas que hay ocultas pero que están. Para mi la mejor metáfora de la vida; que no la veamos en todas sus dimensiones, no quiere decir que no las tenga! Ah! He aquí el sentido, para qué estamos, para qué venimos… Sabes que recorro inagotable el camino que conozco poco y me lleva a lo desconocido. Asumo la misión. Me inmolo. No sé de otro modo de encontrar el sentido a estar vivos. Ese es el Paraíso. No está en otro lado que en nosotros. Somos portadores de luz que ilumina un pedacito de papel donde improvisar una lista sólo para celebrar un momento único e irrepetible de compartir en un estado especialmente consciente! Jo tambè t’estimo Marc Lecha!

  2. malena dijo:

    La lista entonces no es de vinos, es más la cartografía de los momentos que marcan tu vida… Por eso no son tan importantes y no nos quedamos con las ganas de conocer los otros 9 vinos de este top 10 part 1:) Agrego a la cartografía, probar de barrica con Titín Perez Palacios, Fredi y Claudio, después de estar en ese viñedo, unas gotas de La Faraona, no sé la añada.
    Y entre un viaje y otro, una noche de mágnums en Torroja, libando con Laurent Combier, sin saber antonces que ya estaba decidido que unos meses más tarde, en su casa, beberíamos de botellas notables y comeríamos como si de la última cena se tratase aquella sobredosis de trufas… Todo eso nos predispuso a Ampuis… Después hemos bebido cada uno por su lado, pero la sala de parto fue Ampuis!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s