147,7km verticals o la travessa dels Pirineus

(entrada en catalán, viene otra igual en lengua española)

Ja a Bilbao, després de 5.000kms, amb un bon sac d’històries, aprenentatges, anècdotes i bons amics, queda “només” el darrer dels trams geogràfics: tornar a casa. Tancar el cercle. Acabar la ruta. I des d’ara, des de demà, serà un repte físic i esportiu de primer ordre, almenys per mi. La ruta de l’Atlàntic a la Mediterrània passarà, com no pot ser d’altra manera, pel bell mig dels Pirineus, no només sense evitar, sino cercant alguns dels ports emblemàtics del ciclisme de carretera dels Pirineus.

Part 1: aproximació. De Bilbao a Jaca

De Bilbao sortiré cap a Donosti i m’arribaré fins el Cabo Higuer, extrem occidental dels Pirineus, per rendir pleitesia al punt on la serralada es fon amb l’oceà. Des d’aquí enfilaré per la vall del Bidasoa per entrar a Navarra el més aprop possible de la frontera francesa: Bera, Doneztebe, Auritz, Ochagavía, Isaba i entrant a l’Aragó per Zuriza i la vall d’Ansó. Vull evitar els ports de Larrau i Arette-Pierre-St-Martin, en essència perquè no m’acostarien clarament al meu objectiu i si em multipliquen el nombre d’ascensions. A més d’un d’aquests ports, hauria de fer el Marie Blanque una mica més endavant, i això m’allunya de la idea de plantar-me el més fresc possible a Laruns, per abordar l’Aubisque. La única opció, llavors, és arribar fins Jaca, Biescas, Sallent i creuar la frontera Portalet. Un altre factor: les valls navarres i aragoneses occidentals són tan boniques que la pedalada, silenciosa i segurament bastant solitària, serà d’una bellesa extraordinària. Aquest tram serà per disfrutar-lo plenament, abans de la tempesta de ports.

Part 2: els Ports. De Jaca a La Seu d’Urgell

Si, són 8 ports en total, tots enllaçats:

1. Portalet (1794m i 27,2km)

2. Aubisque (1709m i 17,3km) + Solour (1474m i 2,7km)

3. Tourmalet (2115m i 18,8km)

4. Aspin (1489m i 11,5km)

5. Peyresourde (1565m i 18,7km)

6. Portillon (1293m i 9km)

7. Bonaigua (2072m i 23km)

8. Cantó (1725m i 19,5km)

Els 8 ports enllaçats. D'esquerra a dreta: Portalet, Aubisque i Solour, Tourmalet, Aspin, Peyresourde, Portillon, Bonaigua i Cantó

Els 8 ports enllaçats. D’esquerra a dreta: Portalet, Aubisque i Solour, Tourmalet, Aspin, Peyresourde, Portillon, Bonaigua i Cantó

Si, en total 147,7km de pujada acumulada, en desnivells potents (excepte els primers 9kms del Peyresourde) que completen un panorama desafiant i alhora tremendament il.lusionant. Analitzant i preparant al detall les ascensions, mirant quilometratges, altimetries, etc. des de la cadira tot sembla possible. Dur però possible. He dibuixat una altimetria acumulada amb el google earth que ens enllaça aquests 8 ports mostrant aquest panorama tan simpàtic. A priori, Aubisque (el 2on), Tourmalet (el 3er) i Bonaigua (el 7è) semblen els més complicats per desnivell, llargada i altitud, però a l’enllaçar tants ports seguits, el desgast pot caure com un martell en qualssevol d’ells. Caldrà anar avançant amb molta calma, no subestimar res i malgastar el menor nombre possible d’energia.

Hi ha detalls importants que cal tenir en compte, per exemple, Aubisque, Tourmalet i Aspin són ports enllaçats sense “escapatòria” cap el costat espanyol si falla alguna cosa. És a dir, si pujant el Tourmalet no pugués continuar, no puc baixar de nou al principi del port (Luz) i entrar a Espanya per fer un rodeig. Caldria fer-ho per la banda francesa, amb una volta molt més llarga. Igual passa amb Peyresourde i Portillon. I amb la Bonaigua, perillosa perquè una eventual tornada enrera, cap a Vielha, complica les escapatòries (o túnel de Vielha o rodeig molt llarg per les planes del sud de França). En fí, coses que cal considerar.

Altimetria de l'Aubisque

Altimetria de l’Aubisque

Part 3: final. De La Seu d’Urgell a Cadaqués, i Barcelona

Si tot va bé, un cop a La Seu d’Urgell ja haurà passat el més dur. Els dies que quedarien serien per arrodonir el viatge, disfrutar molt molt molt, gaudint cada pedalada, intentar evitar les calorades i avançar cap a mar en una ruta ja força planera, amb petites salvetats. El recorregut aniria per La Cerdanya fins Llívia, on podria fer una petita pausa i a continuació un llarg descens pel Conflent fins els vorals de Perpinyà, on m’aturaria a fer algunes gestions que ara no venen al cas. D’allí fins la costa, entrant a Espanya per la carretera de Colliure, Banyuls, Portbou i Llançà, fins Port de la Selva i, en un darrer esforç (veurem la gestió del tràfic), arribar fins Cadaqués per fer una copa de Sirenes amb un pirata i un bon bany per celebrar que això ja està fet. De Cadaqués a Barcelona serien 3 etapes amb parada al Montseny per ser conscient que, al capdavall, potser si que hi ha hagut moments de felicitat plena en tot aquest viatge.

Epíleg al pròleg:

Està un preparat per assumir un repte com aquest? Impossible de saber fins que no s’entra “en la salsa”. Després de 5.000kms amb alguns desnivells importants superats, el sol fet de pujar un port, per difícil que sigui, no és el que més em treu el son. La incògnita està, sobretot, en la recuperació per enllaçar tants ports seguits. Un i dos i tres i vuit… com respondran les cames i el cos? Alimentació i descans. Caldrà ser conservador en els esforços, eficient en la gestió física. Veurem què passa.

Hi ha un munt de coses en contra al fet que pugui completar tot el bloc dels 8 ports sencer en les dates que em marco: hi ha un esgotament de molt de fons que noto després de tants quilòmetres: és un esgotament que surt de vegades, profund, que no impideix seguir pedalejant, però condiciona l’esforç global. També el fet de pedalejar amb dues alforges a l’esquena no ajuda gaire, ni la calor del mes d’agost, ni sobretot el fet d’estar parlant, segurament, del repte físic més potent de la meva vida. Tampoc no ajudarà el fet de no tenir un marge molt gran de dates, ni de dies de descans entremig (algun si).

Però també hi ha alguns punts a favor, en essència la il.lusió i motivació, el fet de sentir-me davant una oportunitat única a la vida, i d’afrontar-ho gairebé en la millor condició física possible. He fet altres grans ports fins ara, i quanhe estudiat bé un recorregut (tot el viatge ho ha estat), sempre me n’he sortit. Perquè ara hauria de ser diferent? A més, malgrat les acensions les faci en solitari, sentir que hi ha gent animant en silenci, encara que sigui des de la distància, és un alicient més que empeny encara més, i fa que les cames puguin seguir si el cap segueix.

Però siguem honestos, tot això és un repte global extremadament complex de realitzar, i si no pogués fer-ho completament no m’hauria de frustrar. Al capdavall, tindrem la màxima de Sèneca present: “admira aquells que ho intentin, encara que fracassin”

Ens veiem en 20 dies a l’altra riba.

PS: al circular alguns dies per territori francès, tret que no enganxi wifis, potser trigueu unes hores o fins i tot dies en saber si he pogut completar, sobretot, els ports centrals de la ruta. Anirem informant. De moment, fins finals de juliol estarem en fase d’aproximació. El gruix arribarà amb l’agost.

Detall de la zona del Tourmalet

Detall de la zona del Tourmalet

Anuncios
Esta entrada fue publicada en La via líquida. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s