Quan el pa té gust de pa i el vi de vi

Aquest país trinxat (Espanya, tota) es manifesta amb gran dolor en la extinció del pa amb gust de pa. Ja tindrem temps d’oferir una explicació al per què, que hi és. Avuí he viscut les dues cares de la moneda. Al migdia, a Guadalcanal, Sevilla, un pa industrial, cru, dut calent a taula per intentar, en va, camuflar l’absència de fermentació. Feia venir bàsques. No hi ha res més desesperant que un pa inmenjable. El contrast aquesta nit, a Llerena, Badajoz, un pa senzill, tosc inclús, potser ni del dia, espès, olor profunda a blat, omplidor de sensacions perdudes a la boca. I per adobar-ho, el vi, un vi de la casa, demanat sense gaire interès, a 1€ la copa (quantes coses fallen a altres llocs…), capa baixa, poca força, un vi lleuger, ‘infusionat’, gairebé francès, cosa inusual on som (aquí agraden els vins de roure que es tallen amb ganivet). Molt més del que esperava. Com sigui tot així, crec que em divertiré per Extremadura…

Anuncios
Esta entrada fue publicada en La via líquida. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s