El ‘dilema andaluz’

El ‘dilema andaluz’ és, de fet, l’únic dilema que ja tenia previst des de l’inici del viatge. Tota la ruta està més o menys pautada, contempla sempre petites variacions, és flexible dins el que ho permet la bicicleta (200km ja no és una variació, és un canvi de ruta total!). Un cop descartades per al viatge les tres grans zones vinícoles interiors (La Mancha, Ribera del Duero i La Rioja), que per la seva dimensió i profunditat haguessin allargat el viatge en molts sentits; un cop descartades doncs, el viatge esdevé força clar i lògic per l’exterior: el Llevant, Andalusia d’est a oest, Vía de la Plata, Madrid, diagonal cap a Galícia, giragonsa gallega, costa Cantàbrica d’oest a est i els meus Pirineus per a disfrutar al final.

Dilema andaluz

Però hi ha una petita trampa en aquest recurregut aparentment linial i obvi. El ‘dilema andaluz’, li he dit jo. I és que Andalusia és molt àmplia, si ens situem a Granada com a punt d’abordament a l’est i a Jerez com a tancament a l’oest (de fet Ronda també és punt de parada obligatòria, així que el tancament per l’oest és a Ronda), hi ha dues rutes possibles. Una, de Granada anar cap el nord per conèixer una zona històrica com Montilla-Moriles, també gran productora d’oli, ja a la provincia de Còrdova. Volta més llarga per l’interior andalús fent un bucle fins Ronda. L’altra opció suposa acostar-se a la costa malaguenya coneixent també una altra històrica de vins i moscatells, superar desnivells potents i anar a parar a Ronda de forma més directa.

Les dues opcions són bones, potents, suficiens per elles mateixes. Tinc prou referències per triar qualssevol, però la renúncia d’una d’elles és dolorosa. I fer les dues no es pot per temps, perquè la pallissa amb quilòmetres seria excessiva, perquè restaria temps vital a Jerez i perquè, al capdavall, del que es tracta és d’escollir una via, la que sigui, assumint-ne les conseqüències. En aquest sentit, poder tenir una conversa amb algú com Jesús Barquín ajuda a aclarir dubtes. Les dues són necessàries, també diu ell, i en la conversa he fluctuat d’una l’altra. Però al final ha primat una d’elles, que és la que finalment faré. Quina?

Anuncios
Esta entrada fue publicada en La via líquida. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s