Les dues Múrcies

Hi ha valoracions que són injustes. Ho dic d’entrada a mode d’advertència. Múrcia no em fa el pes. Tot aquell tedi primigeni que m’inspirava l’interior d’Alacant i València, fruit de la meva ignorància, s’ha manifestat plena i fatigosament a Múrcia. Sóc del parer que cada lloc és com és fruit de la seva història, passada i recent, i de la seva sociologia i cultura, econòmica també. Per tant, cada lloc té el seu espai i la seva explicació. I ha de ser jutjat en funció d’això. Però a mi Múrcia, l’interior de Múrcia, no em fa el pes. He tingut mala sort. Segurament caldrà esperar una propera oportunitat perquè això canviï.

Per parlar amb justícia, avuí he vist dues Múrcies, però la que no m’ha agradat ha primat sobre la que si. Aquesta, amb prou feines la he intuït. La Múrcia seca, àrida, bruta, molt bruta, devastada per una horta de pràctiques agressives i encara més secants, plena de tubs de rec pertot (fins i tot he vist tubs de rec en oliveres velles!!), la Múrcia decadent de García Carrión, aquella que m’ha secat la góla i irritat els ulls quan he passat per camps d’agricultura extensiva i intensiva en plena irrigació de pesticides (on és la vinya?), la horta de camps vallats amb avisos de perill i cartells experimentals de Bayer… a mi aquesta Múrcia m’ha generat una gran al.lèrgia.

Murciau

Segurament el no poder quedar amb José María de Casa Castillo, per raons tècniques meves, ha dificultat un canvi de perspectiva. El vent d’ahir i el tràfec de camions d’avuí no han ajudat. De Jumilla a Calasparra, la Múrcia plana, baixa, d’horta, ha constituït un territori que m’expulsava a mida que el creuava. Així ho he sentit jo.

Després, de Calasparra a Caravaca, on dormo avuí, la cosa ha canviat. L’altra Múrcia. Amb prou feines 20km. El temps ha canviat, plugim suau i refrescant, hem anat guanyant altura (dels 290mts del pont sobre el Segura a Calasparra fins els 640 de Caravaca), camps amb verds de cereals, oliveres velles desaliniades, paisatge mediterrani intuït, absència de plàstic (del negre dels tubs de rec i gris dels hivernacles). En definitiva, una segona Múrcia que ha arreglat una mica el desastre inicial. Veurem demà, en direcció sudest per carreteres secundàries i amb un port sobre els 1200mts, com va la cosa.

Murciados

Anuncios
Esta entrada fue publicada en La via líquida. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s